Primera partitura creada

Títol: De dintre d'una poma.

YouTube.com

YouTube és un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir vídeos. Utilitza un format Adobe Flash per mostrar el seu contingut. És molt popular i l'utilitza molta gent arreu del món, gràcies a la possibilitat d'allotjar els vídeos de qualsevol persona. YouTube té una varietat de clips de films i programes de televisió, vídeos musicals i vídeos casolans (encara que la regla de YouTube prohibeix carregar vídeos amb copyright, se'n troben molts que no segueixen aquesta llei). Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també allotjats en blogs i llocs web personals.

Restricció de copies

Per evitar còpies dels arxius de vídeo, aquests estan distribuïts en format flash (. FLV), propietat de l'empresa Adobe Flash, que impedeix als usuaris fer còpies digitals fàcilment. Tot i així, diversos programadors han elaborat eines que permeten, sense permís de YouTube, la descàrrega dels vídeos allotjats en el lloc. 

Copyright

YouTube ha canviat la definició de drets d'autor en vídeos, ja que abans del 2005 només s'aplicaven a música compartida per P2P. Gran part dels vídeos que els usuaris publiquen a YouTube tenen música o imatges amb copyright, però la companyia només els retira si és requerit pel propietari dels drets d'autor. Al retirar els vídeos el compte de l'usuari que els va publicar és suspesa després de rebre tres advertències. Es poden anul·lar pistes d'àudio dels vídeos que inclouen bandes sonores o música no llicenciada per a la seva inclusió.

[…]

Fonts:

http://ca.wikipedia.org/wiki/YouTube

Vida i obres Joan Amades

Joan Amades i Gelats  (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català. De formació autodidacta, va treballar a l'Arxiu Municipal d'Història de Barcelona i al Museu d'Indústries i Arts Populars de la mateixa ciutat. Col·laborà amb la UNESCO a partir de 1956.

Fou també un destacat promotor de l'esperanto, essent uns dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1906) i de la Federació Catalana d'Esperantistes (1910), entitat que presidí a començaments dels anys 1920. En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les que destaca La kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana", 1925) i la seva contribució a la Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925), també sobre el cançoner popular català.

Dins la seva gran obra, destaca el Costumari Català, obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana.

Títols destacats

• Les diades populars catalanes (1932-1949)
• Les cent millors cançons populars de Nadal (1949)
• Refranyer català comentat (1951)
• Les cent millors rondalles populars (1953)
• Costumari Català (1950-1956)
• Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l´any (1958)

Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats

Programari convencional i lliure

El programari i el codi font. Els programes d'ordinadors són seqüències d'instruccions que el processador va llegint, interpretant i executant, una darrera l'altre.

Els tipus d'instruccions són molt simples. 

La funció dels programadors consisteix a escriure les instruccions que després el processador llegirà i executarà, tot aixó mitjançant llenguatges de programació.

El codi font (ex: html) d'una aplicació està format per la relació complexa d'expressions complexes.

El codi executable és el resultat de convertir el codi font en sèries d'instruccions bàsiques mitjançant la compilació. Així el processador entén les instruccions.

El programari convencional o privatiu: limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, fer-hi modificacions, traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents.

El model de negoci de la indústria del programari consisteix en cedir el codi executable i impedir l'accés al codi font 

Classificació del programari convencional:

• Programari gratuït: programes que es poden fer servir lliurement i sense pagar.
• Programari de prova: programes que és poden provar però que demanen un pagament si se'n vol fer un ús complert i continuat.
• Programari comercial: programes que requereixen un pagament previ per fer-ne ús.
• Programari de codi obert: ofereix la possibilitat d'accedir al seu codi font, garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre'n la versió resultant.

El programari lliure és defineix com aquell que garanteix:

- llibertat d'ús

- llibertat per estudiar-lo i adaptar-lo.

- llibertat per redistribuir-lo.

- llibertat per introduir-hi millores i fer-les públiques.

Slidshare, Creative commons, Scribd, Vimeo.com, Flickr

*SlideShare és un servei d'allotjament de diapositives en línia. Els usuaris poden carregar fitxers en els formats del fitxer: presentacions de PowerPoint, PDF o OpenOffice.

*Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".

*Scribd és un lloc web basat en Web 2.0 per compartir documents, que permet als usuaris publicar documents de diversos formats, i integrar-los en una pàgina web utilitzant el format iPaper.[...] Els principals competidors són Scribd docstoc, WePapers i Issuu.

*Vimeo és una xarxa social d'Internet basada en vídeos.[...] El web permet compartir i emmagatzemar vídeos digitals per a què els usuaris comentin a la pàgina de cadascun d'ells. Els usuaris han d'estar registrats per poder carregar vídeos, crear el seu perfil, carregar els avatars, comentar i crear llistes de preferits.

Vimeo no admet vídeos comercials de televisió, demostracions de videojocs, pornografia o qualsevol contingut que no hagi estat creat per l'usuari. El web, a més, ha adquirit reputació com a «proveïdor d'imatges» per a diversos artistes, degut a l'alta taxa de bits i la resolució d'imatge dels seus vídeos.

*Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. [...]

És un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit de fotos.

El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.

http://en.wikipedia.org/wiki/SlideShare

http://ca.wikipedia.org/wiki/Creative_Commons

http://en.wikipedia.org/wiki/Scribd

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vimeo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Flickr

Projecte1. Vistes Blanquerna

La setmana passada vam dedicar la classe de GTic a crear un video on es mostra les instal·lacions de Blanquerna. El professor ens va demanar que el video fós editat pel programa Windows Live Movie Maker i durés entre 1 i 2 minuts, per tant vam haver d'escorçar-lo. Seguidament vam haver de posar música de fons, la qual va triar el mestre i finalment revisar que estigués tot correcte. També vam utilitzar les animacions del programa.

Del.icio.us

Què és Delicious?

  És un servei de gestió d'adreces d'interès socials a través del web. Permet pujar a la xarxa les adreces que t'interessin, que abans s'emmagatzemaven des del navegador localment a l'ordinador, de manera que són consultables a través d'Internet i no només en local. També en facilita la categorització amb paraules clau (etiquetes), fet que n'agilita la localització. Però no tan sols permet agrupar-les i etiquetar-les, sinó també compartir-les amb altres usuaris del servei i així conèixer qui (i quanta gent) ha desat un determinat enllaç.

  El seu èxit possiblement rau en la senzillesa de la seva interfície, en emprar un llenguatge HTML molt senzill i un sistema d'URL llegible. A més, posseïx un flexible servei de sindicació web mitjançant RSS i un codi API bastant potent que permet fer ràpidament aplicacions que treballin amb del.icio.us.

• llenguatge HTML: ("llenguatge de marcat d'hipertext").Dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext. 
• URL: ("localitzador uniforme de recurs"). És una seqüència de caràcters, d'acord a un format estàndard, que s'usa per nomenar recursos, com documents i imatges a Internet, per la seva localització.
• RSS: família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogso podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes.

Fonts:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Del.icio.us

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hyper_Text_Markup_Language

http://es.wikipedia.org/wiki/Localizador_uniforme_de_recursos

http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS

Modificiació d'imatge amb GIMP

   A classe de GTic vàrem elegir aquesta imatge per modificar-la amb el programa GIMP. És un programa per editar les imatges. Té diverses eines d'edició com: el contrast de la imatge, il·luminació, color, es pot modificar la mida, agregar text, tapar imperfeccions, etc.

   L'objectiu d'aquesta feina ha estat modificar l'escala de mida de la imatge. Per això hem hagut d'elegir dins la pestanya Imatge l'opció Escala d'imatge. Quan s'obra la finestra d'aquesta eina ens surt l'opció de modificar l'amplada i alçada. El que hem fet ha estat posar una amplada de 600 i llavors l'amplada es regula automàticament perque quedi la mida correcte.

Propostes d'ús creatiu i multimedial del PowerPoint

[L'ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions.]

1. Substituir les tradicionals diapositives de fotografies, com per exemple les d'història de l'art, que van una derrera l'altre mostrant obres d'art.

2. Fer possible l'accés aleatori a qualsevol imatge o ampliació de manera que el mestre o orador pogués flexibilitzar el discurs i es pogués adaptar al ritme i interessos de la classe.

3. Crear un sac de sons i melodies de manera que, mitjançant enllaços entre textos escrits en una diapositiva i sons, ens permetessin tenir accés aleatori i instantani a un repertori.

4. També ens pot servir per crear material escrit.

5. Crear una sèrie de diapositives amb preguntes i enllaços a diapositives amb les respostes correctes.

6. Fer una sessió de repàs d'un tema o de coneixements previs diferents i molt motivadora, com si es tractés d'un joc.

7. Fer que els alumnes trobin un element concret en una diapositiva i al clicar sobre aquest obrir-se una nova diapositiva amb els continguts correctes o un efecte sonor.

8. Que els professors demanin, a vegades, un treball sobre un tema concret fet amb PowerPoint, posant èmfasi a les limitacions de text que cal posar en cada diapositiva, aprofundint així l'esforç de l'alumne a sintetitzar els conceptes.

9. Portar preparades fletxes i quadres de text i així els alumnes entre ells construeixin l'esquema o, en el cas dels més petits, portar preparat un paisatge per col·locar-hi animals.

10. Per als més petits podem utilitzar els programes de presentacions, com els baguls dels contistes, com aquell sac d'on aparèixen tot d'objectes que es farà servir per explicar el conte. En el PowerPoint s'hi pot tenir imatges dels protagonistes, decorats, instruments que hi aparèixen, etc.

Avantatges i inconvenients de l'utilització de les presentacions amb Power Point:

Avantatges:

• Estructura que permet un discurs clar i senzill.

•  L’alumne sempre té una guia en la pantalla dels temes clau o un esquema que l’ajuda a entendre els conceptes clau.

•  Permet incorporar imatges il•lustratives o crear esquemes per fer-ho més intel•ligible.

• Podem inserir tota mena d’elements multimèdies com ara: imatge, so, vídeo, animacions per clarificar els continguts...

• L’alumne té més facilitat per prendre apunts.

• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquen els continguts.

•  Presentacions que cerquen i provoquen la interacció professor-alumne o alumne-alumne.

• Presentacions que incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element que facilita l’expressió a classe.

• Presentacions que flexibilitzen el discurs de l’educador, que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu i que propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.

• Capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions.

Inconvenients: 

• Limitar-se a llegir la pantalla.

• Afegir colors i formes de forma indiscriminada.

• Abús d’elements multimèdies.

•  Aula a les fosques provocant cansament als alumnes.

• Afegir masses  efectes d’animació que distreuen els alumnes.

• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.

• Establir un doble discurs; el de l’orador que va explicant i el de l’oient que va llegint. 

Com funciona Prezi

Per saber com funciona Prezi i en que consisteix hem realitzat una explicació amb el propi programa i, a més a més, amb una metàfora visual, ja que el professor ens ho va demanar.

Valors pedagògics dels wikis: Renée Fountain.

Les idees principals de Renée Fountain són:

-Els Wikis són democràtics. Permeten als usuaris crear i editar pàgines en un lloc web.

-La immediatesa del procés d'edició del contingut facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki.

-La tecnologia Wiki promou l'escriptura. 

-Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics.

-Amplifiquen la interacció. Amb els wikis és recuperen trets del llenguatge oral i maximitzen els avantatges de la paraula escrita com: la reflexió, la publicació de resultats acumulatius, etc.

-Promouen la negociació i faciliten l'edició col·laborativa i oberta. El que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. 

-Generen patrimoni cultural col·lectiu durabl. Escriure per a una audiència real és més motivador i comporta més autoexigència. 

-Promouen el voluntariat. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativa i quantitativament, les aportacions de l'alumnat en projectes.
-Els Wikis i l'anonimat responsable. L'anonimat, ha de ser utilitzat de forma responsable per preservar la privacitat.

Bibliografia:
La pedagogia de les wikis. Bloc de l'assignatura GTIC.

Part 1 i 2 de Usos educatius dels blogs.

1.INTRODUCCIÓ

1.1   Web 2.0 o social

La web 2.0 és una nova web basada en comunitats, on els usuaris són els creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha la comunicació. Els blogs, wikis, etc. Són algunes de les tecnologies que fomenten la col·laboració i l’organització de la informació entre usuaris i a més, la comunicació.

1.2   Què és un blog?

Un blog (bitácora en castellà), és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d’un autor o diversos. Orihuela destaca que els blogs són “llocs personals autogestionats que generen comunitats amb un alt grau de fidelitat, basades en interessos comuns i en la construcció compartida del coneixement.”

Un blog permet des d’activitats extremadament simples (llista de tasques) fins a altres de molt complexes (extensió de l’anàlisi i la síntesi al llarg d’un període que es construeix a partir de diversos posts, enllaços i comentaris.

Aquestes facilitats també han propiciat un ús no apropiat de la informació. Molts autors opten per llicències de reconeixement de l’autor no comercials, s’han donat molts casos d’apropiació indeguda de continguts. Per aquest motiu, les cites i referències s’han convertit en una acció quotidiana i que mostra les fonts d’informació.

La facilitat de modificar una entrada permet escriure falsedats, insults, etc. I després esborrar-los, cosa que pot fer trencar la xarxa d’enllaços.

1.3   Implicacions socials i educatives

Algunes de les aportacions o implicacions dels blogs també es recullen en el Manifiesto Blog, creat amb la intenció de recollir en un document els elements de la cultura blogaire.

En referencia a les implicacions educatives, cal destacar la seva facilitat d’ús.

Es tracta d’un mitjà de comunicació que pot integrar diferents formats i que amplia les capacitats de comunicació en tots els nivells.

-Alfabetització, nadius i immigrants digitals

Tota l’evolució de la web 2.0 ha estat acompanyada per l’alfabetització digital, una de les implicacions destacades a escala social però també educativa.

Ens trobem amb un nou model de comunicació i gestió de la informació a través d’internet, nous usos i noves tecnologies.

Alhora, es distingeix entre nadius i immigrants digitals. Les persones que van nèixer entre 5 i 15 anys enrere són la primera generació que ha crescut immersa en aquest model tecnològic, la “Net Generation”. La gent nascuda abans del 1960 s’han d’adaptar a ell.

Prensky destaca “[...] la majoria de professors, immigrants digitals, que parlen una llengua desfasada (anterior a l’era digital), estan intentant ensenyar a una població que parla una llengua totalment nova.”

1.4   La Blogosfera

És el terme amb el qual s’agrupa la totalitat de weblogs. Podem considerar-la un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conserven, comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

El Manifiesto blog també recull alguns punts referents sobre la blogosfera:

• La blogosfera és un organisme viu, una xarxa biològica que no té limits.
• Els blogs creen comunitats que reforcen el sentit democràtic de la societat civil.
• La blogosfera és el marc en el qual s’escenifica el canvi més gran d’Internet.
• El diàleg és la principal forma de manejar-se en aquest entorn.
• Crea comunitat. Expandeix les idees del blog i de la blogosfera.
• En la blogosfera ningú no està per sobre ni per sota.

Parlem de blogosfera educativa quan ens referim a les xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius, des dels blogs de centre, de professors, etc.

1.5   Característiques i glossari
1.5.1 Estructura

En visitar un blog, el primer que observem generalment és una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic invers, de manera que el més recent apareix en primer lloc. Cada article sol indicar les catagories que hi corresponen.

Les catagories formen part de l’organització del contingut i les etiquetes són compartides per tota la comunitat.

En un lateral hi ha el calendari que arxiva el contingut per data, la llista de categories utilitzades, un cercadors intern i el blogroll.

Moltes plataformes permeten afegir complements (rellotges, previsió del temps, etc.)

Per dins, el blog té un plafó de control on només accedeix l’administrador o autors autoritzats. Des d’aquest espai es controlen tots els elements del blog.

El que realment té valor, però, és l’article o post. A continuació hi ha algunes consideracions sobre els posts

• Informa, proporciona ajuda, opina, suscita el debat, manté el contacte amb la comunitat de blogaires, etc.
• Estructura clara que faciliti la lectura: un tema estructurat en uns quants paràgrafs.
• Ús de recursos tipogràfics com la negreta, numeració i vinyetes en sèrie de dades, etc.
• Reutilització de fragments aliens, ús de cites i enllaços de fonts.
•  Etc.

1.5.2 Glossari

Blogroll o llista de blogs: menú que es motra a la portada del blog en què apareix la llista d’enllaços que l’autor o autors d’un blog recomanen i que destaquen per la relació que tenen amb la temàtica del blog o per altres elements que vulguin remarcar.

Comentari: motor d’interactivitat entre autor i lector i que ajudarà a crear coneixement, rebre feedback, etc.

Enllaç permanent (permalink): cada article o entrada té una pàgina independent amb una direcció específica per poder enllaçar-la i recuperar-la fàcilment sense que el pas del temps i la desaparició de l’entrada de la portada faci perdre la ubicació de l’article.

Etiquetes i categories: faciliten l’organització i identificació dels continguts. Es poden ordenar les entrades per categories.

Ping: sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.

Plugin o “widget”: complements que permeten ampliar les possibilitats pròpies d’una plataforma

Post: article o entrada, el cos de contingut que forma el blog.

Retroenllaços (tackbacks): quan en un blog es fa referència a un article o entrada publicat en un altre blog, es crea una relació entre aquests blogs de tal manera que es pot visualitzar quins blogs enllacen directament a un article concret. Sol aparèixer com un comentari, amb un fragment de l’article que el referencia, cosa que permet conèixer altres articles de temàtica similar i ampliar la informació.

RSS, feed o sindicació: la sindicació a través d’RSS és la nova forma d’accedir a la informació. Consisteix en què una vegada seleccionades les fonts d’informació d’interés, aquestes enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense la necessitat que l’usuari hagi d’anar comprovant si hi ha novetats en cada una d’elles.

2. BLOGS EDUCATIUS

2.1 Introducció

L’escola tradicional es caracteritza per un model de comunicació que respon a una determinada idea de què és aprendre: el professor exposa i explica, els alumnes reben la informació i, finalment, aquests tanquen el procés tornant al professor les informacions rebudes.

2.3 Classes de blogs

2.3.1 Més enllà de l’aula

Blogs de centre

Generalment consisteixen en revistes digitals, que integren textos informatius, d’opinió, de creació, etc. De vegades són el mitjà perquè els alumnes publiquin alguns dels treballs fets a classe. També poden ser blogs de la biblioteca escolar, amb informacions sobre novetats bibliogràfiques, notícies de llibres, etc. Poden incorporar o no col·laboracions dels alumnes. Es recorre habitualment a arxius multimèdia, propis o referenciats des de magatzems de continguts.

Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat

Aquests blogs són d’una gran utilitat per als qui vulguin fer els primers passos en solitari o, fins i tot, per als qui ja havent-se iniciat necessiten incorporar nous procediments.

Blogs de professors (individuals)

S’inclouen els blogs de professors destinats a comunicar les seves reflexions sobre educació, sobre metodologia en àrees concretes, sobre les TIC en l’educació, etc.; per donar notícia de recursos que troben i proven; per comentar blogs educatius, etc.

2.3.2 Blogs d’aula

Blog d’aula del professor

La funció principal és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries, donar instruccions per a tasques diverses, mostrar recursos multimèdia i enllaços a llocs d’interès, etc. El blog facilita l’organització d’aquests materials mitjançant les categories i l’escriptura hipertextual, però pot ser un inconvenient. Pot limitar-se a un paper informatiu i instructiu, però en molts casos es bosca la interacció amb l’alumnat.

Blog de professor-alumne

Aquest blog, gràcies a les seves característiques, pot ser un quadern digital que agrupi les informacions del professor i les entrades dels alumnes en les quals publiquen algunes de les activitats d’aula. Es poden agrupar tant per temes com per usuaris, així l’informació queda organitzada.

Té altres funcions com per exemple: projectes com la lectura compartida d’un llibre; treballs d’investigació; confecció d’antologies de poemes o contes breus, etc.

Blog d’aula de l’alumne

Els alumnes poden:

• Executar les tasques proposades on l’alumne pot trobar informació, instruccions, consells i recursos. Els treballs es poden publicar i sotmetre a la consideració dels altres.
• Carpeta d’aprenentatge digital: mostres de treballs significatius en una determinada assignatura.
• Guia de navegació: per informar sobre llocs i recursos d’interès relacionats amb la matèria i comentar-los.
• Etc.